—EPISODI 007 : L’ARRIBADA DE L’AVE MARIA—
la base de l’espectacle és autènticament popular-tradicional tant per les nadales com pel fet que s’utilitza el sirventès —posar noves lletres a cançons conegudes—, la sàtira tabernària, el safareig polític, el sarcasme i la beneïda maledicència, que són les formes de desfogament popular més antigues que hi ha, doncs arrenquen de la profunditat dels temps i segueixen vives perquè, tradicionalment, es van (re) actualitzant de generació en generació
 |
és un espectacle transgressor, transgalàctic i transvocàlic, el qual vol dir que està narrat en Que-te-lé*, un dialecte del català afectat per una correguda de vocals un punt a la dreta.
És també una sétore pulòtoque a mig camí entre el munúlig i el xua de pellessus, a més d’un divertit recital de nadales tradicionals que el fa candidat al títol de Pesturits del s. XXI en substitució dels tan arrelats però ja caducs pastorets de sempre.
És per tant un espectacle diferent en què, entre la vida de Jesús, ocorreguda ara fa 2000 anys, i la de Jisàs, que succeirà d’aquí a 2000 més, s’ironitza sobre els avatars i els protagonistes de la més rabiosa actualitat política i social.
Enguany
toca el Bicing, les limitacions de velocitat,
l’arribada de l’Ave Maria i el caos suprem de Rodalies,
la pugna per la Terminal Sud, la gran Apagada,
la Crema de fotos del rei (el ¿Por qué no te callas?),
l’Alzeimer de l’ex president,
la grisor de l’Intise de Pru-gris, etcètera.
* Recordem que hi ha un diccionari Que-te-lé / Català a disposició per si calgués o fes falta
::Informació Adicional i crítiques:: ::Llibres sobre L'espectacle:: ::Accés a Pauriba.com ::