:: Crítiques i informació adicional ::
de què va:

NADALES GALÀCTIQUES

Un dels espectacles més sorprenents de la cartellera nadalenca.

Amb la pel•lícula de George Lucas La guerra de les Galàxies com a fil conductor, Pau Riba ens ofereix la seva peculiar visió del Nadal a ritme de nadales tradicionals catalanes.
“Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies”, s’ubica en un espai temporal abstracte que se situa fa dos mil anys i també d’aquí a dos mil anys i modernitza el mite del naixement de Jesús tot realitzant un paral•lelisme amb la famosíssima pel•lícula de Lucas.
L’anunciació a la Verge ve de la mà d’un inclassificable personatge que, mitjançant un projector teleconceptiu realitza el miracle; Jusip, tapisser d’astronaus i especialista en col•locar plafons de pladur, creu que la seva dona l’ha enganyat amb un repartidor d’ozó; Jesús neix a l’escalf d’una “burra” generadora d’electricitat i un toro mecànic; qui dona la bona nova als pastors no és altre que l’àngel* Colom; y qui escampa la notícia al món són les ràdios pirates.
Davant d’aquesta conjuntura, els Reis Mags programen els seus camells intergalàctics i van a adorar al nen, mentre Hirudis –o Herodes- que viu dalt d’un Pujol*, respondrà als Reis que “avui no toca” quan li preguntin pel Messies. Finalment, mort ja Jesús, els 12 apòstols –convertits en dotze samurais- s’escampen pel món prenent cada un nous deixebles, que seran els cavallers “jedis” que lluitaran contra el mal.

Luis F. Zaurín
(La Vanguardia)

* Actualment l’àngel és l’Àngel del partit (probablement Miquel Iceta) que ve a recuperar els llençols amb què li han fet el llit a Maragall, Hirudis ja no viu en un pujol, etc.
-------------------------------------------

qui son De Mortimers (dividits en dues seccions: els “juguetaires”, que maneguen d’instruments infantils de tota mena, i els “reciclaires”, que converteixen en instrument musical qualsevol cosa capaç de sonar… o simplement fer soroll):

DIARI AVUI
Entre els capítols de la història futurista Pau Riba hi intercala onze nadales tradicionals catalanes que hi encaixen com un guant. Feia temps que Riba no ens sorprenia tant.
Gran part de l’èxit obtingut el deu a De Mortimers, el grup que l’acompanya a l‘escena. Cap d’ells no para ni un moment i de vegades demostren un enginy envejable, especialment a l’hora d’enriquir les nadales amb tota mena d’efectes sonors: papers de diari estripats i rebregats que fan de teló de fons d’El desembre congelat o els minipímers que fan sonar per adornar un Fum, fum, fum a ritme de ventilador. Ells són els que donen ales a aquest espectacle, que corre el perill de convertir-se en flor d’un dia. Seria una llàstima, perquè amb Jisàs de Netzerit o capítol zero de La Guerra de Les Galàxies el cavaller Jedi anomenat Pau Riba hauria de donar la volta al país, encara que fos a l’estiu. Que la força l’acompanyi!

J.M. Hernández Ripoll




Cròniques
Mercat de Música Viva de Vi
c

Piu Ruba presenta Jisàs de Netzerit -14/09/02-

En Piu apareix amb una guitarra, s'asseu davant l'audiència i comença a repassar les nadales que conformen el seu darrer treball. Estem tancats al Cosina de Vic, en una sala plena a vessar i a una temperatura molt d'acord amb la tradició Palistona i poc (o gens) amb la tradició de les nadales populars que conformen el repertori del concert. En aquella sauna, les frases clàssiques com el desembre congelat, estan mig morts de fred, la neu que pel camí hi ha... adquirien nous significats, a mi se'm desfeien els peus.

Anem al concert. Primer de tot precisaar que en Piu Ruba no està sol a l'escenari, sinó que fa el concert acompanyat d'un Siset (digui's d'un sextet amb influències galàctiques) de clowns. Aquesta mena d'apòstols no toquen cap instrument reconeixible, si de cas sabates, minipimers, peta-zetas, diaris i juguen aportant secció rítmica i, en algun cas, segones veus. Les ànsies de sobreactuar d'algun d'aquests entertainers és un dels factors que desllueixen i, per l'excés de gracietes, fan una mica pesat aquesta presència escènica sisàtica constant.
Però en Piu, el més serè dels de l'escenari, és l'encarregat d'aixecar-la (la sala) grans aplaudiments i riallades acompanyen en Piu mentre repassa les nadales, per cert molt ben arreglades, del seu darrer disc. Ell toca la guitarra, collons si toca! A més està pletòric de veu. Aquesta veu tan especial se la veu treballada amb uns greus maquíssims i uns aguts naturals que posen els pèls de punta. És una llàstima que els col.laboradors del disc no treiessin el cap per allà, els "duets" que ens hagués deparat l'espectacle haurien sigut memorables. Cal recordar que el disc que ens presentà el Piu compta amb la participació d'humanoides com el ja previsible Sisa, el "sorollets" Pascal Comelade, el grandiós Marc Miralta, Roger Mas...
Del Piu musical la veritat és que només podem treure'ns el barret, del Piu narrador i showman en canvi, tot i que té prou taules per posar-se el públic a la butxaca... se'l nota de vegades poc afilat i poc contundent, i no serà que la història no tingui suc. Segurament amb més rodatge... Una mica poc preparat (oi piu? Oi piu? Com un ocell que piula...) Hi ha prou elements per conformar un espectacle memorable, de traca i mocador*. Un espectacle que amb una mica de treball ha de conformar una actuació estelar a totes les festes nadalenques del país i, perquè no, fer uns quants mesos a algun teatre al costat del Rubianes. Felicitats Piu Piu... Me'n vaig volant.

Andreu Botella

* això ja s’ha donat