|
de
què va:
NADALES GALÀCTIQUES
Un dels espectacles més sorprenents de la cartellera nadalenca.
Amb la pel•lícula de George Lucas La guerra de les
Galàxies com a fil conductor, Pau Riba ens ofereix la seva
peculiar visió del Nadal a ritme de nadales tradicionals
catalanes.
“Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra
de les galàxies”, s’ubica en un espai temporal
abstracte que se situa fa dos mil anys i també d’aquí
a dos mil anys i modernitza el mite del naixement de Jesús
tot realitzant un paral•lelisme amb la famosíssima
pel•lícula de Lucas.
L’anunciació a la Verge ve de la mà d’un
inclassificable personatge que, mitjançant un projector
teleconceptiu realitza el miracle; Jusip, tapisser d’astronaus
i especialista en col•locar plafons de pladur, creu que
la seva dona l’ha enganyat amb un repartidor d’ozó;
Jesús neix a l’escalf d’una “burra”
generadora d’electricitat i un toro mecànic; qui
dona la bona nova als pastors no és altre que l’àngel*
Colom; y qui escampa la notícia al món són
les ràdios pirates.
Davant d’aquesta conjuntura, els Reis Mags programen els
seus camells intergalàctics i van a adorar al nen, mentre
Hirudis –o Herodes- que viu dalt d’un Pujol*, respondrà
als Reis que “avui no toca” quan li preguntin pel
Messies. Finalment, mort ja Jesús, els 12 apòstols
–convertits en dotze samurais- s’escampen pel món
prenent cada un nous deixebles, que seran els cavallers “jedis”
que lluitaran contra el mal.
Luis F. Zaurín
(La Vanguardia)
*
Actualment l’àngel és l’Àngel
del partit (probablement Miquel Iceta) que ve a recuperar els
llençols amb què li han fet el llit a Maragall,
Hirudis ja no viu en un pujol, etc.
-------------------------------------------
qui
son De Mortimers (dividits en dues seccions: els “juguetaires”,
que maneguen d’instruments infantils de tota mena, i els
“reciclaires”, que converteixen en instrument musical
qualsevol cosa capaç de sonar… o simplement fer soroll):
DIARI AVUI
Entre els capítols de la història futurista Pau
Riba hi intercala onze nadales tradicionals catalanes que hi encaixen
com un guant. Feia temps que Riba no ens sorprenia tant.
Gran part de l’èxit obtingut el deu a De Mortimers,
el grup que l’acompanya a l‘escena. Cap d’ells
no para ni un moment i de vegades demostren un enginy envejable,
especialment a l’hora d’enriquir les nadales amb tota
mena d’efectes sonors: papers de diari estripats i rebregats
que fan de teló de fons d’El desembre congelat o
els minipímers que fan sonar per adornar un Fum, fum, fum
a ritme de ventilador. Ells són els que donen ales a aquest
espectacle, que corre el perill de convertir-se en flor d’un
dia. Seria una llàstima, perquè amb Jisàs
de Netzerit o capítol zero de La Guerra de Les Galàxies
el cavaller Jedi anomenat Pau Riba hauria de donar la volta al
país, encara que fos a l’estiu. Que la força
l’acompanyi!
J.M. Hernández Ripoll
|
|
Cròniques
Mercat de Música Viva de Vic
Piu Ruba presenta Jisàs
de Netzerit -14/09/02-
En Piu apareix amb una guitarra, s'asseu davant l'audiència i
comença a repassar les nadales que conformen el seu darrer treball.
Estem tancats al Cosina de Vic, en una sala plena a vessar i a una temperatura
molt d'acord amb la tradició Palistona i poc (o gens) amb la
tradició de les nadales populars que conformen el repertori del
concert. En aquella sauna, les frases clàssiques com el desembre
congelat, estan mig morts de fred, la neu que pel camí hi ha...
adquirien nous significats, a mi se'm desfeien els peus.
 |
Anem al concert. Primer de tot precisaar que en Piu Ruba
no està sol a l'escenari, sinó que fa el concert acompanyat
d'un Siset (digui's d'un sextet amb influències galàctiques)
de clowns. Aquesta mena d'apòstols no toquen cap instrument reconeixible,
si de cas sabates, minipimers, peta-zetas, diaris i juguen aportant
secció rítmica i, en algun cas, segones veus. Les ànsies
de sobreactuar d'algun d'aquests entertainers és un dels factors
que desllueixen i, per l'excés de gracietes, fan una mica pesat
aquesta presència escènica sisàtica constant.
Però en Piu, el més serè dels de l'escenari, és
l'encarregat d'aixecar-la (la sala) grans aplaudiments i riallades acompanyen
en Piu mentre repassa les nadales, per cert molt ben arreglades, del
seu darrer disc. Ell toca la guitarra, collons si toca! A més
està pletòric de veu. Aquesta veu tan especial se la veu
treballada amb uns greus maquíssims i uns aguts naturals que
posen els pèls de punta. És una llàstima que els
col.laboradors del disc no treiessin el cap per allà, els "duets"
que ens hagués deparat l'espectacle haurien sigut memorables.
Cal recordar que el disc que ens presentà el Piu compta amb la
participació d'humanoides com el ja previsible Sisa, el "sorollets"
Pascal Comelade, el grandiós Marc Miralta, Roger Mas...
Del Piu musical la veritat és que només podem treure'ns
el barret, del Piu narrador i showman en canvi, tot i que té
prou taules per posar-se el públic a la butxaca... se'l nota
de vegades poc afilat i poc contundent, i no serà que la història
no tingui suc. Segurament amb més rodatge... Una mica poc preparat
(oi piu? Oi piu? Com un ocell que piula...) Hi ha prou elements per
conformar un espectacle memorable, de traca i mocador*.
Un espectacle que amb una mica de treball ha de conformar una actuació
estelar a totes les festes nadalenques del país i, perquè
no, fer uns quants mesos a algun teatre al costat del Rubianes. Felicitats
Piu Piu... Me'n vaig volant.
Andreu Botella
* això ja s’ha
donat
|