Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies Pau Riba, veu, música i textos. De Mortimers: No-música i accions.
	Pau Riba puja a l'escenari amb De Mortimers per a presentar el treball, "Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies", un conjunt de cançons tradicionals vinculatal Disc-llibre del mateix nom editat per Columna. L'espectacle intercala narracions amb nadales i planteja una història paral·lela entre la vida d'en Jisàs i l'essència de "La Guerra de les Galàxies"... aquest cop en Pau tampoc no deixa de banda la seva mirada irònica i humorística de la nostra societat. Aquest espectacle està acompanyar pel grup de "no-músics" De Mortimers, que utilitzen com a instruments joguines i objectes d'us qüotidià. Un espectacle que dona un punt de vista alternatiu a les dates nadalenques.         Ribaibal Pau Riba, veu i música Memi March, projeccions i comentaris gràfics Aina March, dansa . Astre rei, lleó del gremi, Pau Riba es revisita perquè li ve de gust. Ribaibal, doncs. Tot és a punt. Torronets, crostons, i un pinzell que guixa l'aire. Ombres xinesques de porcellana, corredisses de cargols. Tots hi sou convidats: s'admeten mames, nens i gripaus.     Metralletres TT Pau Riba, veu, música i textos. De Mortimers, No-música i accions.         Metraletres TT és un espectacle caregat d'humor. Al llarg d'una hora van desfilant cançons de tota la seva discografía, temes inèdits i fins i tot una insòlita versió del Virolai amb una molt particular posada en escena; de tant en tant petites gamberrades poètiques ens transporten sobtadament a l'univers més lletraferit d'en Riba, son els projectils de les paraules, les Metralletres.        Pau a la guitarra i a la veu es presenta acompanyat pel grup De Mortimers, un grapat d'actors-pallassos no-músics que van convertint minipimers, barres de pa, aspiradores, cubs d'escombraries, panxes, raspalls elèctrics, serres o bosses de "peta-zeta" en autèntics instruments musicals al temps que van escenificant les cançons amb el seu peculiar estil atropellat.     Electròcid Àccid Dioptria Xou Pau Riba, veu i guitarra elèctrica Zaca, guitarra elèctrica Bet Gàrgola, Baix elèctric Antonio Puertas, Batería          Amb Electròccid Àccid Dioptria Xou, Pau Riba torna a proposar, després d'uns quans anys, una posada en escena totalment electrificada i 100% rockera. Amb els "Muuu" (part del components del grup de música experimental Matavacas, potser els més "heavys") s'ens ofereix de nou una revisió de temes emblemàtics, els que aparèixen als discos "Electròccid Àccid Alquimístic Xoc" i l'aclamat "Dioptria". No obstant el que sobta en aquest espectacle és el caire radical i hard-rocker que aquesta salvatge formació li ha donat a aquests clàssics del Roc a Catalunya. El que anirà evolucionant d'aqueta proposa es completament imprevisible.
	Pau Riba i Mil Simonis Hara Kraan, casiotones, arengada, arpa de boca, Kaospad i firetes. Roger Fortea, baix, esbufecs i veus. Iván Martínez Fierro: guitarra, regadora de zenc, pianet, ales i veus. Miquel Cabal,mitja bateria, kaospad i veus. Oriol Luna,l'altra meitat de la bateria.
	Mil Simonis és una banda a mida formada per músics dels grups "Mil pesetas" i "Don Simón y Telefunken" que amb una instrumentació minimalista, suggerent i molt original, donen color a la vena més lisèrgica i juganera de Pau Riba rebuscant pel seu cançoner com arqueòlegs tocats del bolet. Un espectacle colorista i entranyable.
	Poetada Pau Riba i la seva poesia sense acords.
	Pau Riba té una manera trobadoresca i molt seva de tocar la pera a les paraules, d’inventar senyals, de trobar entremesclaments dements de mots pròxims o remots. Si Pau Riba ha saquejat i sacsejat la fonètica del rock, la del folk, la de la cançó (tradicional i no), la de la poesia pura i la de la prosa, és perquè li interessa la fonètica de l’amor, i per això el preocupa la fonètica del nostre destí, del viure i del morir, del néixer i del créixer i del tenir fills. I fonètica ho dic en sentit ampli, des del més simple ah! fins als trencacolls més emocionants del significar. Pau Riba no és provocador pel sol gust de provocar, que també, sinó sobretot perquè diu i fa el que li sembla que ha de fer i, inevitablement, sovint, trenca les previsions dels organitzadors, rebenta la bombolla del públic i desperta amb calfreds el sopor dels mons polític-o-culturals, que malgrat tot no tenen cura i de seguida tornen a fer pell morta, perquè els interessa més la insensibilitat.  Enric Casasses “El País” el 23/11/06