::::(podeu ampliar les portades clickant-les)
::
 
1967
Taxista
(EP, Concèntric) 
1967
El Nadal
no té 20 anys,
Mª delMar Bonet, Mª Amèlia Pedrerol,Lluís Llach
i Pau i Jordi
(EP, Concèntric)

1968
En Pere Gallerí
Pau i Jordi
(EP, Concèntric)

1968
Noia de porcellana
(EP, Concèntric)

1968 
Folk-2
Pau i Jordi amb altres membres del Grup de Folk
(LP, Als 4 Vents)

1972
El rei de Xauxa
(Single, Concèntric)		 1972
L'home estàtic
(Single, Concèntric)
 1969
Miniatures
amb Sisa, Cachas
i Albert Batiste
(EP, Concèntric)
       
 
 
1970
Dioptria I
(LP, Concèntric)		 1970
Ars eròtica
Rosa d’abril nº 2
(l’amor s’hi posa)
(Single promocional)
 1970
Mareta Bufona
(Single promocional)		 1971
Dioptria II
(LP. Concèntric)
 
 


 
  El Dioptria —un disc doble servit en dues fases— marca el començament de la meva carrera en solitari, immediatament després d’haver-se dissolt el Grup de Folk. També és, crec, el primer disc de rock fet en català i a Catalunya. Pel que fa als continguts, és una crítica ferotge a l’esperit petit-burgès i a la família cristiano-progressista entesa com a cèl·lula bàsica de la societat. El Dioptria I pica contra la dona i el II contra l’home, tot i que no tant, probablement perquè jo en sóc. Es més folky. Al 1978 Edigsa va reeditar l'LP doble "Dioptria I i II" revisat. Al 1992 es també reedita però en disc compacte, ho va fer PDI.  
     
   
  1971
Jo, la donya i el gripau
(LP. Edigsa)
  
  Dedicat al naixement del meu primer fill Pau —o griPau (Gran Riba Pau)—, que va néixer de part natural a Formentera sense altra ajuda que les meves dues mans. Molt influït per la cançó popular catalana d’arrel tradicional i per la Incredible String Band i enregistrat a l’illa amb un equip portàtil alimentat per bateries (un Nagra, que és el que s’usava i s’usa encara pel so directe en el cinema), aprofitant la ressonància natural del pou, el murmuri de les abelles, etc.L'edició en disc compacte arrivà al 1993, editat per PDI.  
     
   
  1975
Electròccid àccid alquimístic xoc
(LP, Movieplay-Série Gong)
  
  Clausurada l’etapa bucòlica de Formentera, el meu desig era reincorporar-me a la moguda amb un disc de rock dur, tirant a heavy, raó per la qual vaig buscar l’acompanyament de músics valencians (a BCN, entre progressistes, laietans i l’ona mediterrània, estaven tots capficats en la recerca d’arrels i d’estils propis i no hi havia qui fotés canya: hi havia molt de cap i poc estómac, que és el que a mi m’interessava). Amb tot, em va costar convèncer els valencians que fer rock en català era possible. Al 1992 aquest treball és reeditat en disc compacte per Fonomusic.  
     
   
  1977
Licors
(LP, Movieplay-Série Gong)
  
  Movieplay em convidà a un concert a Madrid que es va suspendre. No teníem calers per tornar i l’editora ens proposà fer —improvisar— un nou disc. Però quan només teníem les bases fetes, la discogràfica va tallar l’aixeta i el disc es va quedar a mitges, I nosaltres, castrati. Finalment, al cap d’un any, sorgí la possibilitat d’acabar-lo amb Daevid Allen (de Soft Machine, Gong, etc.) al seu Bananamoon Observatory de Deià, Mallorca, amb un Revox de 4 pistes i molta imaginació. Aquí, en sintonia amb ell, vaig poder aplicar a fons la tècnica de collage ja assajada al Dioptria I, i per primera vegada vaig entrar en el que més tard he sabut que se’n diu un estudi electrodomèstic. També aquí, encara que el disc seguia sent de Movieplay, vaig començar a familiaritzar-me amb les idees i tècniques d’autoproducció i autoedició. Fonomusic reeditarà Licors en disc compacte l'any 1996.També hi ha dues reedicions especials posteriors en CD: una edició especial remasteritzada (Time-Warner/Dro), i una reedició de 2 CDs en 1 amb "2003 Electròccid àccid alquimistic xoc/Licors", amb les portades superposades (CD, Time-Warner/Dro).

  
     
   
  1979
Rollo roc
(Single, Edigsa)
  
     
   
  1981
Amarga Crisi
(LP, Edigsa)
  
  Aquest títol s’ha de començar a llegir a partir de la sisena lletra, de manera que diu: “a Cris i a Marga...”. Dedicat a dues germanes simbolitzades a la portada i la contraportada per un crisantem i una margarida, es convertí en el primer disc enregistrat a l’estudi-hotel Ibiza Sound, amb l’enginyer Brian Humphries (el de l’Ummagumma de Pink Floyd). El vaig dur a terme amb els que jo considerava els millors músics que havien tocat amb mi al llarg de tota la meva carrera. Ho van fer molt bé però els seus estils tenien molt poc a veure entre si… i el resultat quedà bastant lluny del que jo esperava. PDI reedita el treball en disc compacte al 1993.  
     
   
  1986
Transnarcís
(LP doble -3 cares-, amb llibre, llibrets i perfums Edicions de l'Eixample)
  
  Maria del Mar Bonet em demanà cançons. De flors. N’hi vaig fer una dotzena llarga però a ella, molt seva, només n’hi va agrada una. Al cap dels anys, les vaig agafar i, conjuntament amb quatre temes relacionats amb la novel·la Ena que acabava d’escriure, en vaig fer primer un espectacle i després un llibre-disc-objecte de regal dissenyat i editat per Saura-Torrente d’Edicions de l’Eixample, amb dos LPs transparents, set perfums, un elixir de llarga vida, etc. Pel que fa al contingut, és una alegoria de la distància que em separa de la Nova Cançó… i pel que fa a la forma, és una reedició de la crisi anterior.  
     
   
  1987
Nadal
(Single, Ed. de l'Eixample)
  
     
   
  1993
Disc Dur
(LP, On the Rocks 2001/CD)
  
 

Tancada l’etapa floral amb ínfules jazzístiques i superada la profunda crisi de la cançó i el roc deguda per una banda a la recuperació del govern autonòmic després de la mort de Franco i per una altra al booom de la moguda madrilenya, jo em sentia dèbil, abúlic i desubicat. No comprenia ben bé què estava passant, ni qui era, ni quin podia ser el meu paper dins el nou panorama. Els líders del nou rock, però, em van reivindicar i Pep Sala, líder de Sau, s’oferí a produir-me aquest disc, que segons ell m’havia de tornar als altars.El single promocional editat per "On the Rocks" fou "Turronet-Epíleg".

  
     
   
  1994
De riba a riba
La Col·lecció del Taller 7
(CD, Taller de Músics)
  
  En complir-se el centenari del naixement de la meva àvia Clementina Arderiu, Isabel Segura em proposà de musicar alguns poemes seus. Més tard, en complir-se el del meu avi Carles Riba, em suggerí que, ja posats, ho intentés també amb ell, cosa que suposà per mi un gran repte però també un desgreuge respecte de certes manifestacions emeses en la meva joventut. Amb els anys havia anat sentint la seva herència, i em feia gràcia que finalment fessim alguna cosa junts, encara que fos a títol pòstum… per convertir-lo en el millor lletrista del roc autòcton. O del que fos. El Taller de Músics m’oferí la seva Big Band, capitanejada per Xavier Maristany, per dur a terme un concert amb tot aquest material. El resultat és menys experimental i trencador del que jo pretenia, però real, consistent.  
     
   
  1997
Cosmossoma
(CD, Matriu/Martàs 15 731 CD - distribuït per Nuevos Medios)
  
  El meu fill Caïm, que se n’anà a fer l’últim any d’EGB als EEUU i tornà convertit en un excel·lent guitarrista i un gran músic en potència, i el seu germà Pauet, un boig dels ordinadors de tota la vida i un expert manipulador d’imatge, formaren el grup Pastora, que, a proposta meva, acceptà acompanyar-me en els directes. Al cap de poc, però, se’n cansaren i proposaren crear un espectacle de cap i de nou, més actual i més tecno. Així és com sorgí aquesta història sobre Gaia i la nostra relació amb ella i així és com sorgí aquest CD, enterament enregistrat a casa, per primera vegada, amb un PC i uns quants perifèrics. El primer autogestionat i autoproduit.  
     
   
  1998
Astarot Universdherba
—edició en llauna de conserves de l’escandalós concert experimental del Canet Roc 77 amb Perucho’s—
(CD)
 
  Durant els treballs de recerca de materials de cara a l’exposició Alter Músiques Natives (a propòsit de l’experimentalisme musical a Catalunya) impulsada pel KRTU, vam trobar un enregistrament en bon estat de la meva provocativa actuació al Canet Roc 77 amb els Perucho’s. Julià Guillamón, Víctor Nubla i jo —els comissaris de l’exposició—, coincidirem en la conveniència d’editar-lo i finalment fou G3G qui n’assumí la responsabilitat. Per recalcar el seu valor com a document històric i com a de gamberrada experimental, el vam editar en un CD hermèticament tancat dins una llauna de conserves dins la qual hi havia també, a més del text, la informació i alguns assaigs sobre el tema, una tirita, una aspirina i les males crítiques de l’època rebregades i aixafades pel meu propi peu.  
     
   
  1999
Joguines d’època i capses de mistos
recopilatori dels primers singles conjuntament amb els de Pau i Jordi
(CD Matriu/Martas-Picap)
  
     
   
  2001
Nadadales
(CD produït per Matriu/Matràs i encartat al llibre-CD “Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies” , editat per Columna, amb il·lustracions de Max, Pau, Pere Joan, Alex Fito, Gabi i Linhart, un poema d’Enric Casasses i col·laboracions musicals de Pascal Comelade, Sisa, Jordi Pujol, Ignasi Pujol, Marc Miralta, Roger Mas, Pomada, Sabor de Gràcia i un llarg etcètera.)
  
  L’any vuitanta i pico ens van encarregar al Toti Soler i a mi un recital de nadales tradicionals. A partir d’aquí el projecte Jisàs de Netzerit començà a créixer fins a convertir-se en un guió de comic que havia de il·lustrar Max, el de Peter Punk. Avatars de la vida, però, van fer que el projecte quedés en via morta fins l’any 2000 en què, des que el Toti es trobava ja en una altra onda, vaig ser jo qui n’assumí la responsabilitat musical i, en homenatge al moviment de principis de segle (estic escrivint una història de la música del s. XX i considero aquest un moment clau) li vaig imprimir una estètica dadà, cosa que quedà reflectida en el títol. És la història de Jesús explicada en clau de futur galàctic situat d’aquí a 2000 anys, contrastada amb la que expliquen les nadales tradicionals, que són la crònica del que succeí 2000 anys enrera.  
     
 
 2003/4
Roc Impúber
CD de tecno-roc descarat per a infants, no editat.
  
     
   
 
 2008
Virus Laics
(CD Matriu/Matràs MM 06 008 CD, distribuït per Nuevos Medios)
Enregistrat amb la Dic Emsembla i les col·laboracions especials de Guillem Aguilar al baix, Roc Albero a la guitarra, Vicius Millaret al digeridú, CaÏm Riba a la guitarra elèctrica, i la cobla La Principal de la Nit amb arranjaments de Marcel Casellas. CoproduÏt amb Antonio Puertas. Treball gràfic Adela de Bara
  
     
 
Després de gairebé deu anys sense treure disc nou (exceptuant reedicions i alguna que una altra raresa), Pau Riba presenta VIRUS LAICS, un nou treball que qualifica com el seu primer disc i com el primer disc de la seva segona etapa artística.

EL SEU PRIMER DISC, perquè l’ha fet enterament amb les seves pròpies mans i portant el timó a tota hora. Com ell mateix argüeix: "...els altres me'ls han fet. En Virus Laics, i per primera vegada, ningú no s'ha interposat entre el meu pinzell i la meva tela... aquest mínim espai íntim pel qual abans hi passava quantitat de gent, entre productors, arranjadors, tècnics, músics professionals, senyors de la discogràfica, executius... tots opinant i tots ficant-hi cullerada. Aquesta vegada jo sóc l'únic responsable, totes les culpes són i seran meves i només meves".
EL PRIMER DE LA SEVA SEGONA ETAPA ARTÍSTICA perquè des del moment en què, amb 1.000 euros, és a dir, amb un simple PC i un micro, les noves tecnologies permeten un control directe i efectiu de tot el procés de creació del producte musical (composició, arranjaments, enregistrament, edició, mescla, masterizació, promoció, distribució, venda...) sense oblidar les parts gràfiques i literàries, "no veig cap raó per continuar sotmetent-me a la tirania de la indústria i això em concedeix una llibertat inèdita i m'obre una infinitat de noves possibilitats com a artista".

Quant a continguts VIRUS LAICS és:
A) UNA CONSTATACIÓ que l'espècie humana està mutant, "ens estem convertint en ciborgs triòptics ja que comptem amb un tecno tercer ull orbital infraroig implantat ultra l'estratosfera que ens permet veure el que mai no havíem vist (una de les transcendentals visions d’aquest tercer ull apareix a la portada del CD),
B) UN AL·LEGAT a favor de la rauxa davant el seny, amb el concurs d'alguns dels mites esotèrics i patums més controvertits i injuriats de la mil•lenària cultura catalana com són la Moreneta, Llull, Verdaguer, Pujols o Dalí, i
C) UNA DEFENSA del joc davant la serietat, del coneixement simple davant l'erudició, de la tolerància davant de l'arrogància, del cedir davant del poder, de la pau davant la guerra... i una proposta de joc en si mateix.

Un disc revoltiu... a més de revolucionari. Un disc amb una factura impecable i carregat de suggeriments. Original per partida doble. Un disc amb 13 singles: geni i figura.