any 96: actúa al primer Dr MUSIC FESTIVAL (el festival de la vaca) que aquesta empresa munta a Escalarre. Recita els seus poemes a la 1a NIT VANG a la sala Metrònom. Això marca l’inici de la seva nova faceta com a poeta oral i de les innombrables poetades en què acabarà participant per tot Catalunya al costat d’Enric Casasses, Dolors Miquel, Noel tatú, Gerard Horta, i molts altres. Es reedita Licors en CD. Participa en una de les taules rodones del IX ENCONTRE D’ESCRIPTORS a València, que s’organitza paral.lelament als Premis Octubre. Recita els seus poemes amb Jaume Sisa al VI FESTIVAL DE TROBADORS I JOGLARS de Granollers, acte que obté un gran èxit i es repeteix a l’Espai de Música i Dansa de Barcelona, obrint un dilatat periple de col·laboració entre ambdós cantants.
any 97: interpreta Licors, amb el seu fill Caïm, als primers ENCUENTROS PSICODÉLICOS organitzats per Barcelona Expansiva al CCCB. La Memi March empren la tasca maratoniana d’organitzar-li tot l’arxiu: book de premsa, fotos, currículum, articles, poemes, i materials varis generats durant els primers 30 anys de carrera. Per  Sant Jordi, i dins la col.lecció de poesia “Els llibres de l’Óssa Menor”, l’editorial Proa treu Lletrarada, un llibre que reuneix les lletres de totes les seves cançons, èdites i algunes d'inèdites, i que es

serveixen per incorporar una secció de cançons recitades-taral·lejades en què es dediquen una cançó mútuament. G3G edita un CD amb el concert Astarot Universdherba amb Perucho’s recuperat del Canet Roc 77. El disc surt tancat dins una llauna de conserves amb il.lustracions de Roger, textos de Julià Guillamon i Víctor Nubla i totes les males crítiques de l’època arrugades a línterior.
any 99: gran ressò i excel·lents crítiques a l’Astarot. Enderroc publica les portades de tots els seus discos i tots els posters menys el primer. Amb el títol de JOGUINES D’ÈPOCA I CAPSES DE MISTOS, Matriu/Matràs reedita tots els singles de P.R. i Pau i Jordi, CD que serà presentat al VIII FESTIVAL DE TROBADORS I JOGLARS de Granollers. Apareix Al·lolàlia, un llibre recopilatori de la sèrie d’articles Logia del fil 1, apareguts a l’Avui Diumenge, triats i esporgats per Memi March. La Lloll, el Gerard Quintana, el Pemi Fortuny i la Ruinosa accepten col·laborar al CD Roc Impúber i van posant-hi veus. Presenta Ribaibal 2 a la Universitat de València, on coneix Ausiàs Gomis que acaba de fer una tesina basada en la seva novel·la Ena. Espectacular presentació de l’Astarot al SITGES TEATRE INTERNACIONAL on la contundència sonora fa que s’aixequi el terra del local. Imparteix un curs de Timologia (una assignatura inventada) a la XV Escola d’Estiu de Secundària

organitzat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Estiu Mallorquí amb Ribaibal 2 amb la Memi i ara també la recentment incorporada Aina, que hi balla algunes cançons. Pau i Jordi emprenen la gira Acústic, organitzada per ACIC, l’Associació de Cantants i Interprets en Llengua Catalana. Protagonitza un polèmic espot televisiu que anuncia un banc per Internet. Associat amb A. Munné Jordà, i com a colofó d’una llarga i finalment fructífera investigació, s’embranca en la reedició d’una de les primeres novel·les de la ciència ficció catalana, escrita per Onofre Parés i publicada l’any 27, que duu per títol L’illa del gran experiment (reportatges de l’any 2000).
any 00: després de Reis, a Vilassar de Dalt —pàtria xica de Toti Soler— aquest i el Pau tanquen una minigira en què han recuperat el recital de nadales Jisàs de Netzerit. I és precisament a causa de l’èxit escumejant d’aquestes actuacions que decideixen rematar el projecte amb un disc: el Toti treballarà les bases de guitarra durant l’estiu i el Pau hi posarà les veus a la tardor. Amb Sisa porten els Actors Gramàtics a Eivissa. Després d'una presentació fallida a l’UPC —institució patrocinadora del projecte— a finals del 2000, el Pau i l’A. Munné-Jordà organitzen una segona presentació L’illa del gran experiment a Abaixadors amb unes

maratonianes jornades de reflexió sobre el segle i el mil·lenni que s’acaben de tancar. El llibre també serà presentat a Mataró, Manresa i Reus… Continua l’enregistrament del CD de nens amb la incorporació de les veus de Gerard Quintana i Pemi Fortuny. Participa al rodatge del capítol dedicat a Carles Riba dins la sèrie documental El Meu Avi, de TV3, que es realitza a Cadaqués, Cap de creus i Barcelona. A l’estiu fa una gira de “poetades” per ses illes amb l’Enric Casasses, en Toni Picamosques i el Joan Adrover. L’últim recital és a l’Auditori de Sa Nostra a Palma. Allí, animats pel Rafel Joan, els de la galeria 6A li fan arribar el estris a peu d’escenari i realitza la seva primera litografia, titulada El vol del voler. Segueix fent bolos de Joguines d’època i capses de mistos i Ribaibal 2, finalitza la gira d’Actors Gramàtics i executa últim Astarot 2000 a Sant Feliu de Guíxols. Intervé en l’acte inaugural del curs 2000-2001de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat de Barcelona amb una conferència titulada Unidiversitat (en sentir-la, el Dr. Caparrós, el malaguanyat rector, li ofereix una càtedra de teologia). Repeteix el curs de Timologia a l’Escola d’Estiu de Secundària. Obté una pàgina d’opinió a la nova i efímera revista Públic (aguantà menys d’un any), de caire independent i dirigida per Jordi Vinadé. Passat l’estiu el Pau i el Toti descobreixen que evolucionen en

sentits oposats i el Toti es retira del disc de nadales. El Pau decideix convertir-lo en un projecte de Pau i Jordi, assumeix la producció en solitari, decideix que serà un LCD (llibre-CD) il·lustrat pel Max i comença a moure fils per trobar un editor. Per altra banda, inicia la redacció del que, amb el títol provisional d’Història de la no-cançó, no vol ser altra cosa que un estudi sobre l’evolució de la música tot al llarg del s.XX, a remolc de l’aparició i el desenvolupament de la nova instrumentació electrònica.
any 01:  els bolos de Ribaibal 2 se succeeixen amb certa freqüència durant tot l’any. Un d’ells és en ocasió de la clausura per part de l’ajuntament, del Gurugú, un emblemàtic centre d’art de Felanitx, Mallorca. El plat fort de la vetllada és la destrossa, consentida per l’autor, d’un mural de Barceló, que el Pau, el Max i altres amics de la casa fan desaparèixer a cops de martell per tal d’impedir que passi a mans municipals. Altre cop a Barcelona, ell i l’Alaska encapçalen una taula rodona a Oníria sobre el tema LSD-MDMA. Primeres converses amb Televisió de Catalunya per tal d’obtenir suport promocional pel futur Roc Impúber a canvi d’una una participació especial al programa infantil Club Súper 3. Al mateix temps, firma amb l’Editorial Columna, que accepta 

editar l’LCD, i el projecte comença a rutllar. Per una banda el Pau escriu la història definitiva, per una altra el Max i sis il·lustradors més es fan càrrec de la part gràfica i per una altra arrenquen les sessions de gravació amb el Jordi a l’estudi de l’SGAE. Però falla la química i el projecte, tancat per vacances, deixa de ser un projecte Pau i Jordi. A la tardor, després de presentar Joguines d’època i capses de mistos al FESTIVAL DE TEATRE AL CARRER de Tàrrega, després de participar al MAGIC FESTIVAL de Torredembarra, dedicat a la psiquedèlia, després de fer una nova mini-gira per Mallorca compartint espectacle amb el Dr. Amnesia (Miquel Àngel Joan) , i després de córrer d’un costat a l’altre per captar sons d’oficis antics en vies de desaparició o pescar-li al vol unes intros de joguina al Pascal Comelade, el disc s’acaba d’enregistrar al BITSTUDI de X, Batllés, amb molts col·laboradors especials i un esperit i una estètica tan dadà que fa que el finalment el CD es tituli Nadadales. Al desembre, pocs dies abans de Nadal, i sota una enorme nevada que col·lapsa tota Catalunya, l’LCD Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies és presentat a l’Espai de Música i Dansa de Catalunya en forma de superespectacle en el que, a més d’armats, bastoners, puntaires, matalassers, 

bugaderes, forjadors i purgadors d’avellanes, hi participen tots els col·laboradors del CD menys el Sisa. La neu hi dóna un toc especial però impedeix que alguns hi arribin i tapa gran part del ressò mediàtic. A partir d’aquí, comença la gira de l’espectacle sense altre acompanyament que el de De Mortimers, un grup de joveníssims animadors de Tiana amb qui es dóna una molt bona química i a qui ell anomena “els meus no-músics”.
any 02: malgrat que De Mortimers  són abduïts durant mesos pel Circ-Cric, l'aliança es consolida i, passat festes, comencen a preparar temes aptes per la resta de l’any. Així és com, recolzats en el grup de Joan Vinyals, duen a terme una divertidíssima versió de Licors al festival del desè aniversari de la revista Cáñamo, versió que poc després repetiran a la recuperada festa de la Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar. Aprovats els guions i superada una llarga i tediosa negociació amb Televisió de Catalunya, comença la producció i les Metralletres van prenent forma al llarg de l’any. Posa algunes veus i un poema propi al disc Anem al llit? d’Albert Pla.